Activitat concertística

Com a solista

És la meva activitat principal. He tingut l’oportunitat d’oferir concerts en nombrosos espais emblemàtics, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. A cadascun d’ells he buscat un repertori adequat per l’orgue, per fer-lo sonar en la seva màxima esplendor, però sempre tenint en compte el públic assistent.

L’orgue és un dels instruments que més repertori s’ha escrit per a ell. Al llarg dels segles ha canviat de forma, d’estil, de sonoritat i ha sigut bressol de noves invencions tecnològiques a tots els nivells. Però l’essència continua essent la mateixa. Hi ha obres més conegudes pel públic general; d’altres, que potser no ho són tant, són la delícia dels amants de l’orgue i dels organistes. Per això, sempre combino aquestes dues tipologies de repertori, tenint en compte les possibilitats tímbriques i estilístiques de l’instrument que faré sonar.

Si bé la música barroca alemanya o la música romàntica francesa són el repertori obligat a tots els conservatoris superiors, existeix música escrita per autors catalans que no té res d’envejar a la forana. Sóc un gran defensor d’aquesta música, sigui del barroc, del romanticisme, contemporània o d’aquella època que ningú en vol sentir a parlar, el decadent classicisme organístic. Amagades, hi ha vertaderes joies que cal donar a conèixer, i, si no són músics catalans qui ho facin, no ho farà ningú; rar és que un músic foraster s’interessi abans per la música catalana que per la de la seva pròpia nacionalitat.

Duo Mil i Un Tubs

És la meva passió. Acostumat sempre a tocar sol, normalment perquè l’orgue és un instrument tan complet que permet interpretar tota mena de música per ell mateix, fer sonar els tubs juntament amb altres instruments, per a mi, és una delícia.

Ja fa una colla d’anys que, amb la Neus Santesmases, vam formar un duo molt característic, anomenat «Duo Mil i Un Tubs», amb flauta travessera. La Neus, també coneixedora de l’orgue, és capaç de mimetitzar-se entremig de la multitud de tubs, aparentment inerts, de l’orgue, sent ella un tub més de la família. El repertori d’estil romàntic, interpretat en orgues de la mateixa època, transporta l’oient en un món un poc desconegut. Poc n’és, el repertori escrit per aquest duo, però ben cert és que és de molta qualitat.

No passem per alt, tampoc, l’enorme quantitat de concerts i sonates barroques escrites per a flauta (traverso) i continu; també les gaudim i, el públic, amb nosaltres.

I, fa poc, hem iniciat un petit experiment, que encara no ha vist la llum del dia, però és una proposta, si més no, curiosa: la incorporació de l’harmònium en substitució de l’orgue. L’harmònium va viure el seu temps d’esplendor a finals del segle XIX i principis del XX a frança, i, també sobretot, a l’època de postguerra i dictadura franquista. És un instrument relativament petit (comparat amb l’instrument que substituïa: l’orgue), amb gran capacitat expressiva i sonora. Ben segur que no omplirà de so una catedral, com ho faria un bon orgue de tubs, però sí petites capelles i esglésies de comunitats més pobres que no podien permetre’s l’adquisició d’un orgue. Per això, volem revalorar aquest instrument donant-li veu en concert i fent-lo conèixer al públic general.