Concert de cloenda del XXXI Curset d'Organistes d'Església

Concert de cloenda del curs d’organistes d’església

Enguany realitzaré el concert de cloenda del XXXI Curset de Formació Instrumental i Litúrgica. Havent fet fa poc el recital de final de grau a Montserrat, interpretaré el mateix repertori, però, aquesta vegada, podré gaudir del veritable so de l’orgue tocant des de la consola elèctrica situada al mig del presbiteri.

Programa

• Preludi i fuga en mi major, BWV 566 (ca. 1708). Johann Sebastian Bach (1685–1750)

Una obra de joventut, escrita durant la seva estada a Arnstadt. Va ser en aquest moment quan Bach va anar a sentir a Dietrich Buxtehude a Lübeck, un viatge d’uns 400 km que suposadament va fer a peu. No és estrany doncs que aquesta obra estigui molt inspirada en l’estil d’aquest compositor que Bach admirava. Seccions ben diferenciades d’estil fantàstic, de contrapunt i de fuga, on en els subjectes hi abunda la repetició de notes. La tonalitat original es creu que és mi major, tot i que el manuscrit més antic que es conserva, de 1714, està transposat en do, segurament per ésser tocat en orgues on el temperament no era l’adequat per la tonalitat original.

• Phantasie über «Wie schön leucht’t uns der Morgenstern», Op. 40, núm. 1 (1899). Max Reger (1873–1916)

El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum que ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós.

Isaïes 9,1

Que bell llueix l’estel del matí, un coral nadalenc escrit i musicat per Philipp Nicolai el 1597. Molts han sigut els compositors que l’han utilitzat de base per les seves obres, com per exemple, el ja mencionat Buxtehude, que en va escriure una fantasia (BuxWV 233), o Bach, que en compongué un preludi (BWV 739) quan estava a Arnstadt o una cantata (BWV 1) quan residia a Leipzig o Mendelssohn, que l’utilitzà en el seu inacabat oratori Christus.

Segons Karl Straube, Reger va compondre aquesta obra per competir amb Heinrich Reimann i la seva composició que duia el mateix títol. Reger ressegueix les cinc estrofes del coral al llarg de la fantasia i la fuga final. Va acabar d’escriure l’obra el 2 d’octubre de 1899 i vint-i-dos dies més tard, Straube l’estrenà a Wesel.

• Prélude, Adagio et Choral Varié sur le thème de Veni Creator, Op. 4 (1930). Maurice Duruflé (1902–1986)

La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superífice de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.

Gènesi 1,2

Basat en l’himne de les vespres de la solemnitat de Pentacosta. S’atribueix aquest himne al monjo benedictí alemany Raban Maur (ca. 780–856). Han sigut també nombroses les composicions que han utilitzat aquesta melodia, tant en la versió gregoriana com en la luterana (Komm, Gott Schöpfer, Heiliger Geist).

Alguns autors suggereixen que l’estil del preludi i de l’adagio és més refinat que el de les variacions; afirmen que aquestes van ser el resultat d’un examen de composició al Conservatori de París, quan Duruflé estudiava amb Charles Widor, l’any 1926. Més tard, el 1930, afegí el preludi i l’adagio per presentar l’obra en un concurs. Les diferents parts estan connectades amb una petita transició i el cantus firmus no se sent sencer fins l’arribada del coral.

El programa té una durada aproximada de 55 minuts.

L’orgue

Es pot trobar més informació de l’instrument a la pàgina web de l’Associació Catalana de l’Orgue:

• Orgue de la basílica de Montserrat.